Pestanyes
Cortines petites del
pensament
Que sempre estaran fetes
de pell
I que al tenir avall
sempre cabell
Tornaran a adormir-te
plàcidament.
Estan fetes per déu
perfectament,
Que al mirar-les
t’apropen sempre a ell
I creus que tu del cel
seràs rei
Per veure-ho tot en un
únic moment.
Però molt lentament
comences a pensar
I de cop i volta pares
de somiar,
I entra un fil de llum
com si fos d’aranyes,
Llavors ombres comencen
a dansar,
I al tornar a veure la
teva llar
Saps que tu has obert les
teves pestanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada